L’església estava sempre de gom a gom des de l’arribada del nou rector
Als carrers de Xifli no es parla d’una altra cosa que no siga l’afició cassallera del rector assignat a la parròquia local. Tot es va saber quan va haver d’anar a per una botella de cassalla a un bar del poble, ja que al supermercat s’havia esgotat.
“No m'agrada el vi roig, mai m'ha agradat. Sóc més de vi blanc però si no l'acompanye amb una tapeta de formatge i pernil és com que li falta alguna cosa...”. Amb aquestes declaracions el capellà reconeixia que havia decidit substituir el vi per la cassalla i afirmava que aquesta li dóna una certa sal i gràcia i que així aconsegueix arribar molt millor als assistents.
“No m'agrada el vi roig, mai m'ha agradat. Sóc més de vi blanc però si no l'acompanye amb una tapeta de formatge i pernil és com que li falta alguna cosa...”. Amb aquestes declaracions el capellà reconeixia que havia decidit substituir el vi per la cassalla i afirmava que aquesta li dóna una certa sal i gràcia i que així aconsegueix arribar molt millor als assistents.
Un dels assidus afirmava que des que el mossén li dóna a la cassalla els sermons són molt més entretinguts. “De vegades conta acudits i inclús s'atreveix a dir algunes frases a ritme de rap. La gent no vol que acaben, és quasi com un monòleg del Club de la comèdia”.
Imatge d’un dels sermons del capellà de Xifli.
Les catequistes de la parròquia es mostraven escarotades encara que una d'elles reconeixia que, de vegades, el fi justifica els mitjans i el capellà ha aconseguit portar de nou els fidels als bancs de l'església. A més, “ja vam tindre un cas paregut amb un rector que es feia barrejats”, ha afegit.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada